diumenge, 15 de juliol de 2018

Sobre els abusos sexuals als menors encara hi ha molt a dir

Primera part d’un article que vaig publicar a La Proa, diari del Baix Empordà el 21 de febrer de 2003.

He eliminat la part que parla del protocol bàsic d’actuacions en abusos sexuals i altres maltractaments a menors a la demarcació de Girona ja que actualment el món del lleure disposa d'un protocol a seguir molt ben definit i que podeu consultar clicant aquí.

Malgrat que ja han passat més de 15 anys d'ençà que vaig escriure aquest article, malauradament, encara és vigent.

Sobre els abusos sexuals als menors encara hi ha molt a dir

El passat dijous 13 de febrer va tenir lloc a l’aula de la Secretaria General de Joventut a Barcelona un seminari sobre "Els abusos sexuals a menors" organitzat per la mateixa Secretaria General de Joventut en el qual van participar una trentena de persones professionals del món del lleure, entre ells hi havia representada la nostra comarca a través de l’Escola l’Empordà. Aquest seminari va ser coordinat per la psicòloga Núria Grau i per Maria Victòria Bernadet, de l’Associació Fada (Associació per a l’assessorament i la prevenció d’abusos sexuals a menors).

Aquest seminari té com a objectius la sensibilització del món del lleure vers la realitat dels abusos sexuals a menors, donar a conèixer els serveis i suports socials que ara per ara existeixen i implicar als educadors del món del lleure en la prevenció dels abusos sexuals a menors. També es va presentar l’Associació Fada, que és una entitat sense ànim de lucre creada l’any 1997 a partir d’una necessitat social: prevenir i actuar en els casos d’abús sexual infantil.

Aquesta entitat treballa per donar suport emocional, informar, orientar i assessorar a tots aquells nens, nenes i adults que hagin patit i/o pateixin abusos sexuals durant la seva infància i/o adolescència.

El tarannà dels professionals i voluntaris que hi treballen (psicòlegs, advocats...) és el d’oferir un servei directe, personal i acollidor.

Es desenvolupen tasques d’atenció personalitzada, suport i acompanyament, sensibilit­zació, divulgació i prevenció.


¿Què és l’abús sexual infantil?
Segons el National Center of Child Abuse and Neglect (NCCAN): "Els contactes i interaccions entre un nen i un adult, quan l’adult (agressor) utilitza al nen per a estimular-se sexualment ell mateix, al nen o a una altra persona".

Segons explica Maria Victòria Bernadet: "Hi ha moltes formes de definir un abús sexual infantil, però sempre es parla d'adults profanant la innocència i la intimitat dels nens, utilitzant per a això la seva superioritat física, afectiva i/o econòmica. La superioritat física s'utilitza en actes puntuals sota amenaces, obligant al nen a satisfer un impuls sexual. L'afectiva es dóna en els abusos dintre de la família, o en l'entorn social del nen, i solen ser, en la majoria dels casos, actes recurrents. En els abusos deno­minats com comerç sexual, prostitució o pornografia infantil, és el nivell econòmic de l'adult el que propicia aquests actes, aprofitant-se de la desprotecció dels nens que viuen en la misèria i la desigualtat".

En el seminari europeu celebrat a València l’any 1998, Trencant Silencis, per a la prevenció dels abusos sexuals a menors es va posar de manifest en les seves conclusions finals que el 23% de les nenes i el 15% dels nens d’Espanya pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys, i que el 60% d’aquests casos no rep ajuda de ningú.

Bernadet justifica el fet de treballar a fons per informar sobre aquest tema, de la següent manera: "Sabent què és l'abús, com actua l’abusador i per què, hauria de ser possible buscar solucions per aconseguir eradicar-lo de la nostra societat. Però no és així. No només no disminueix sinó que augmenta estadística a d'estadística. I és així, bàsicament, perquè els agressors han mantingut i mantenen la seva impunitat gràcies que, des del punt de vista social i pedagògic, la sexualitat continua sent un tema tabú que genera una manca de comunicació entre adults i nens, no donant-los més opció que la de sobreviure com poden. Cal informar a fons sobre l'abús sexual infantil i les seves conseqüències, per eliminar les falses creences, com ara, que és exclusiu dels nivells socials mitjans i baixos, ja que no es tracta d'un tema econòmic, sinó d'una actitud personal, davant un àmbit concret de la vida".

En aquest sentit Núria Grau va deixar ben clar que els que cometen abusos sexuals infantils no són necessàriament persones que estan malaltes, és més, la gran majoria no ho estan. De fet s’estan portant a terme estudis per definir el perfil de l’agressor, i pel que sembla no existeix un perfil que el defineixi, per la qual cosa no el podem catalogar ni ubicar en cap lloc de l’escala social.

Actituds inofensives com obligar l’infant a fer petons a tot- hom poden ser contraproduents, hem de deixar que els nens diguin no si ho volen i respectar-los la seva decisió, per petits que siguin. El perill és que el nen entengui el fet d’haver de fer un petó als adults com una obligació davant d’aquests i ho associï a les demandes d’un abús sexual com un fet natural al que hi és obligat pel sol fet que es tracta d’un adult qui li reclama l’atenció sexual. Aquest va ser un dels missatges que Núria Grau va transmetre al públic assistent.

L’abús sexual infantil es produeix normalment a l’entorn familiar del nen (¿qui deixa el nen a uns estranys?) i en aquest sentit, Maria Victòria Bernadet diu: "L'abús sexual infantil, especialment el que es produeix dintre de la família i el seu entorn, és un problema que la societat ha de ser capaç d'assumir per abordar-lo amb maduresa i donar-li un tractament natural i efectiu, com altres molts que existeixen avui en dia. També és fonamental que les administracions socials i de justícia deixin de costat l'actitud conservadora i arcaica que fan gala alguns dels seus membres en les seves respectives intervencions".

Al davant d’una sospita d’abús sexual es va explicar que s’havia de comunicar a la Fiscalia de Menors, al Grup de Menors de la Policia Nacional o al Mossos d’Esquadra, als Serveis d’Atenció Primària o a la mateixa Associació Fada o d’altres relacionades. I es va deixar molt clar que no fer-ho constituïa un delicte si es donava el cas que realment es tractés d’un abús sexual a menors. També es va deixar palès que quan es té la sospita i l’hipotètic abusador sexual ocupa un càrrec social o de posició que el manté a prop dels infants i adolescents com ara mestre, psicòleg, capellà o religiós, monitor, etc. cal actuar ràpid i sense pensar-ho dues vegades a l’hora de comunicar el fet.

Finalment, també va quedar clar que en la gran majoria dels casos la víctima no menteix quan diu que han abusat d’ella...

RUBÈN FORNÓS CASARES



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada