divendres, 16 de desembre de 2016

Presentació del projecte FAR


Presentació del projecte FAR.
D'esquerra a dreta: Sílvia Paneque, Joan Manuel del Pozo i Josep Soler. Foto: Rubèn Fornós

Aquest dijous 15 de desembre la Fundació Campus Arnau d’Escala ha presentat al Centre Cívic Pla de Palau de Girona el projecte FAR “Fes-te visible i dona llum als altres” que té per objectiu reduir l’aïllament de les persones grans.

L’acte va ser inaugurat per Sílvia Paneque, primera tinenta d’alcalde a l’Ajuntament de Girona que va fer èmfasi en la problemàtica que planteja la solitud no volguda i en el fet que a l’Ajuntament gironí s’està debatent quin model de centres de gent gran es volen per a la ciutat, apostant per centres oberts intergeneracionals que comptin amb projectes com el que avui es presenta.

El doctor en Filosofia, Joan Manuel del Pozo, va pronunciar una conferència amb el títol “La solitud i la insociable sociabilitat humana” partint del concepte de la solitud com a absència de companyia i remarcant-lo com un concepte negatiu perquè, en la majoria dels casos, les persones que estan soles ho estan contra la seva voluntat. Va afirmar que les persones som humanes perquè som socials i va definir els elements fonamentals que ens fan ser humans com són el llenguatge i la cooperació. De fet va assenyalar que tots dos elements s’engloben en el fet comunicatiu. L’origen d’això està en la necessitat de sentir-nos segurs i la socialització rau en el fet de compartir un projecte comú que no és ni més ni menys que el benestar social.

També va incidir en el fet de que tots som iguals en dignitat, principi que dóna peu als Drets Humans, i que si hi creiéssim de debò en respectaríem sempre i a tothom. Citant a Kant, “el més gran filòsof de tots els temps”, qui va dir en una frase: “la insociable sociabilitat humana”, el doctor del Pozo va posar com exemples d’aquesta insociabilitat el que avui ja té nom com la postveritat i que acabem de veure reflectida en la campanya de Donald Trump, on els desitjos passen per davant dels fets. Argumentant la fal·làcia de la postveritat, ja que si és post encara no és veritat i si és veritat per què n’hi diuen post? També la política és una de les raons d’aquesta insociabilitat, ja que sembla que en la lluita pel poder tot estigui justificat.

Una de les conseqüència dramàtiques de la insociabilitat de la nostra societat és l’abandonament de la gent gran conseqüència dels canvis de model de família i per tant la pèrdua de la família extensa on hi convivien varies generacions sota un mateix sostre, i aquest era un recurs molt important per a l’acompanyament dels avis i de les àvies. La solitud, a més de ser dramàtica se li afegeix el factor de que les persones que la pateixen passen a ser ignorades pel fet que la gent gran és improductiva i, des d’aquests paràmetres, ja no importen. A més, hi ha una cultura hiperjuvenística que dona valor a les característiques dels joves, inculcant models molt difícils de seguir, fins i tot pels propis joves i on la persona gran fa nosa. Per això, cal corregir les insociabilitats a mida que les anem detectant, i les solituds dels avis i de les àvies són fruit d’inèrcies mentals i socials que s’han de corregir. No és cap altra problema que el d’una manca de cultura de respecte a la gent gran, i el que cal és fomentar la idea de la dignitat per a tothom i en tot moment en qualsevol condició. L’acceptació de la dignitat et condueix necessàriament al respecte. Cal corregir la insociabilitat política incrementant la participació democràtica basada en la veritat i no en altres conceptes com ara la tradició. Donar resposta a la feblesa de les persones grans articulant-los serveis, tot i que sigui a través del voluntariat si no hi ha cap altre remei. I ajudar a recuperar els vincles familiars i recuperar la seva visibilitat comprometent també als mitjans de comunicació perquè difonguin aquest problema. Cal una major presència sociocultural de la gent gran i també desmitificar el juvenilisme i fer com aquell savi que li van demanar quina era la millor edat i va contestar que la millor edat és la que es té!.

Joan Manel del Pozo va sentenciar que al fons del problema de la solitud de la gent gran hi ha un problema ètic social.


El projecte FAR

Lluís Marroyo, Director de la Fundació Campus Arnau d’Escala va fer finalment la presentació del projecte FAR dient que aquest projecte estava emparat en la fundació que presideix, i que aquesta fundació ha apostat per un projecte d’intervenció directa en la gent gran per tal d’apropar-se a la societat des d’un punt de més solidari. La intencionalitat d’aquest projecte és un acostament a la gent gran per tant d’oferi-li més participació social en benefici d’una reducció de l’aïllament i conseqüentment una millora de la seva qualitat de vida. Amb dades a la mà de l’any 2014, Marroyo va dir que dels 13.038 habitants de Girona majors de 65 anys, 3307 viuen sols d’un total de la població de 97.300 habitants.

Amb aquest projecte es pretén com a primer pas identificar les persones grans que estan en risc de vulnerabilitat i que això no seria possible si no es feia a través d’un treball en xarxa des de la fundació amb les entitats col·laboradores i els voluntaris, i amb el sentiment de que no es parteix de zero, per tant amb la intenció d’aprofitar recursos.

En el segon pas es tracta de treballar les històries de vida per identificar els episodis més satisfactoris per tal d’aconseguir la participació de la gent gran centrada en els seus propis interessos, per donar lloc a un tercer pas per desenvolupar un pla de participació social basat en la satisfacció vital fomentant les interrelacions intergenaracionals.

Finalment, com tots els projectes, es contempla un apartat d’avaluació que determini fins a quin grau s’ha aconseguit la millora de qualitat de vida, aplicant escales de satisfacció, valorant l’impacte que ha tingut a nivell social i com ha influït en els propis voluntaris i també amb les entitat finançadores del projecte, bàsicament la Caixa i el Departament de Benestar Social i Famílies.


La Teresa adreçant-se a Lluís Marroyo. Foto: Rubèn Fornós

La Teresa, una senyora de 93 anys ens va delectar amb les seves anècdotes de quan era petita quan li van regalar una casa de nines molt petita que el seu pare va haver de fer-li més gran, constatant tant ella com el públic assistent com de gratificat és el protagonisme que per uns minuts va tenir.

De la mà dels professionals de La Nave Va, assistits per un nombrós grup de voluntaris, es va oferir a tot el públic una sessió de teatre sensorial, una dinàmica participativa per viatjar a través dels nostres records, on tothom amb els ulls tancats va viure un viatge interior induït a través dels sentits amb olors, sorolls i tacte, bàsicament. Una experiència que el públic va agrair i que va ajudar a empatitzar amb els destinataris del projecte que moments abans s’havia presentat, intentant de forma vivencial explicar el fonament d'aquest projecte.

Va cloure l’acte Josep M. Soler, director de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines que va remarcar la importància que té a a vida de les persones el vincle, incidint en el fet que res té cap sentit si mai no ha estat compartit. I va especificar la importància d’això perquè, va dir, aquest projecte es basa en quelcom tan senzill com és el compartir, i amb la intencionalitat de generar un vincle constant.

L'acte es va acabar amb un tastet de sucs saludables oferts per Biodrissa, una iniciativa de Fundació Drissa


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada