divendres, 2 de setembre de 2016

UN LLARG CAMÍ: INCLUSIÓ I DIVERSITAT

Observant l'espigó de l'antic port. Foto: Ignasi Soler




LES COLÒNIES A L’ALT EMPORDÀ

Els dies 21, 22 i 23 vam anar de colònies tots els nens i nenes de 5è a l’alberg d’Empúries, a l’Empordà.



DIA I: Vam anar amb autobús fins a l’Estartit, on vam dinar. A continuació ens vam trobar amb els monitors.



Ens dividirem en tres grups i ens van explicar el què faríem al Nautilus. Quan érem a dins hi van haver onades una mica fortes. Va passar una estona i ens van dir que qui volgués podia anar a sota del vaixell per veure el fons marí de les Illes Medes.

Quan va acabar el trajecte vam anar cap al bus i tot seguit cap a l’alberg, on ens vam organitzar i fer els llits.

Més tard vam anar a sopar. Hi havia cua però al final va anar bé. Per finalitzar el dia un joc de nit! Era una gimcana, on havíem de superar diferents proves. Un cop acabat tot vam xerrar una estona a l’habitació i finalment vam anar a dormir.

DIA II: Per començar ens vam despertar i vam esmorzar, jo vaig esmorzar pa amb tomàquet, magdalenes, cereals i llet. 

La primera activitat va ser l’observació de la vegetació de costa i ens van explicar coses sobre les dones i vam buscar diferents tipus de petxines. Jo em vaig descalçar per buscar-les però hi va haver companys que no. Com que hi havia nens i nenes que s’havien descalçat ens van dir els monitors que quan acabéssim ens espolséssim els peus per anar a l’alberg a dinar. 

A la tarda vam fer jocs de platja. Hi havia tres activitats diferents:

La primera: consistia en llençar una sabata cap per vall, qui la tirava més lluny guanyava!

La segona: consistia en fer fora d’un cercle un company o companya. A mi em va tocar amb el Mateu i l’Ona.

La tercera: era el “tot s’hi val” o “el toc”. Però quan va tocar el meu grup vam haver de buscar l’arracada de la monitora entre la sorra de la platja!

Finalment vam tornar a l’alberg, no sé si la monitora va trobar l’arracada. Per acabar la tarda vam anar cap a les habitacions a dutxar-nos. Va ser pesat, però a la vegada divertit. Com s’entén?

Doncs la dutxa pesada, però l’estona que quedava per sopar va ser divertida!

Per finalitzar el dia sopar i festa disco! Les cançons eren conegudes. Alguns van estar asseguts, alguns ballant. Jo de tot.

DIA III: Inicialment em vaig despertar i ens vam fer les motxilles, la gran i la petita. Vam anar a les ruïnes d’Empúries on ens van explicar moltes coses com ara que els grecs tenien molts Deus com en Zeus, l’Esculapi o la Diana. L’Esculapi era el de la medicina i la Diana de la caça.

Finalment vam tornar a l’alberg i vam dinar. Tot seguit pujarem al bus i tornarem cap... a casa!

L.M.



Aquest text de les colònies, l’ha escrit la Laia, una nena de cinquè de primària de l’escola pública Flama. És un text narratiu amb bona coherència, cohesió, ortografia i sintaxi. Però l’aspecte més important és el que fa referència els i les protagonistes: els nens i les nenes que han viscut aquestes colònies!

L’escola Flama, té una Unitat de Suport a l’Educació Especial, USEE, antigament anomenada UEE, amb la finalitat d’ integrar tots els alumnes a l’aula ordinària.

La integració es fa gradualment i, aquest curs 2015-2016, els nens i les nenes de la USEE, han compartit també amb els de l’aula ordinària, les sortides i activitats fora de l’escola, destacant els tres dies de colònies.

A més dels coneixements acadèmics, les colònies han aportat als alumnes uns beneficis a vegades intangibles i difícils de copsar.

Els beneficis d’aquestes interaccions són bidireccionals, beneficien tot l’alumnat. Reben i donen quelcom que fa els fa créixer com a persones.

Observem en les sortides, que els alumnes a priori, amb poca empatia, potencien les ajudes amb els companys amb singularitats especials.

Pensem que en l’escola inclusiva, acceptar la diversitat, no és un fet aïllat, sinó un símptoma de normalitat entre mestres i alumnes i entre els propis alumnes.

Cal procurar que els alumnes valorin les diferències, com a quelcom enriquidor per millorar l’aprenentatge i convivència. El fet de traspassar i compartir coneixements a una altra persona, respectant-li els ritmes d’aprenentatge, ajuda a consolidar-los i integrar-los d’una manera més significativa que, com va dir Mel Silberman: el que ensenyo a un altre, ho domino. I, com va dir el pedagog Pere Pujolàs: un ambient normalitzat, normalitza.

Les persones, com éssers socials, tendeixen a interactuar amb el medi i a comportar-se normalment tal i com els altres es comporten, tot i les diferents capacitats.

És bo i necessari que l’escola ofereixi i garanteixi la igualtat d’oportunitats a tots els alumnes, per tal de poder desenvolupar-se i conviure amb els seus iguals, afavorint-ne la inclusió social i prevenint-ne l’exclusió.

Atendre els alumnes amb diferents necessitats especials i concretes, és un estímul per als mestres. També és un repte engrescador i motivador poder donar-los el suport que necessiten.

La inclusió no sempre és senzilla i, tot i les mancances de caire organitzatiu, econòmic, didàctic i de personal, sortosament cada dia, hi ha més sensibilitat de persones anònimes i professionals; d’ administració, familiars i entitats, que sumen esforços per tal que la inclusió total, sigui una realitat.

Ignasi Soler

In memoriam, Pere Pujolàs.

-------------------------------------------------------------

El pedagog gironí Pere Pujolàs i Maset, referent de l'escola inclusiva i de l'aprenentatge cooperatiu, va morir dimarts als 65 anys, vegeu la crònica que n'ha fet el Diari de Girona: cliqueu aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada