dijous, 2 d’abril de 2015

Qui és qui?: Pep Plana, educador social



La secció Qui és qui? vol ser una excusa per donar a conèixer Educador@s de Girona, és a dir la comunitat educativa que exerceix en terres gironines.

Estem convençuts que al llarg del temps i si ho fem prou bé, tindrem un ampli ventall d’entrevistes que presentades en forma de narració en primera persona, com la que us oferim avui, ens donaran una visió panoràmica del ventall professional de casa nostra.

Caldria reduir els maltractes per a que més nens i nenes poguessin gaudir de la infantesa digna que els correspon per dret.

Tot i que sóc dels que tinc els vuit cognoms catalans vaig néixer durant el 1961 als peus dels Andes a Chile on hi vaig viure 11 anys, em van posar José Antonio i per cognoms Plana i Farré; es podria dir que sóc una mica de tot arreu, em sento català però també sud americà amb tot el sentit que això pot tenir.

Vaig viure uns anys a Olot i fa un temps, un any a Guatemala. Des d’en fa trenta m’estic, gairebé a ple temps, físicament a Girona on he fet arrels i família. Visc en parella i hi ha dues noies encisadores que ens diuen pare i mare.

M’agrada una mica tot, especialment la natura, la muntanya, els vehicles clàssics i les andròmines antigues. També el teatre, el cinema, els reportatges i les sèries de televisió i pel·lícules d’acció que acaben bé. M’agrada escriure i també un puret i un conyac o una cervesa en bona companyia. Enyoro viatjar.

Formalment em van donar un títol de mestre a la Normal de Girona fa molts anys. Quan vaig estudiar no existia l’Educació Social a la universitat i entrar en el clero no m’atreia especialment. Tinc el títol de Monitor i de Director d’activitats de Lleure Infantil i Juvenil.

Més tard vaig fer un Màster a la UdG en Desenvolupament Humà Sostenible i vaig fer la formació de Facilitador de la Creativitat a la EFCI de l’Antigua Guatemala; darrerament he acabat un postgrau d’Atenció Psicològica a Víctimes de crisi i emergències. Per casa hi ha un bon nombre de diplomes d’assistència a formacions professionals.

De manera no formal he intentat aprendre de la família, de la vida i dels viatges. Aquest any he descobert els MOOC i m’ho passo molt bé fent-ne algun de tant en tant.

Després de fer 15 dies de mestre vaig entrar a treballar a la Llar Infantil de Girona el 1982 on encara hi desenvolupo la meva tasca educativa, durant aquests anys he fet entrades i sortides treballant al CRAE de Figueres, als de Girona, al Servei d’Acolliment Familiar, a l’escola d’educadors en el Lleure de l’Ajuntament de Girona i posteriorment al Teler, també he estat a Guatemala amb la Fundació Utopia amb joves intentant que la creativitat i la Innovació puguin esdevenir eines de canvi social.

Quins són els meus plans de futur?, difícil resposta. En el pla professional crec que seguir endavant en la mesura que pugui i intentar compartir la meva experiència amb altres professionals amb els quals puc aprendre i compartir. En el pla personal, seguir intentant ser una persona útil a mi mateix, als meus i a la societat en general..

Des d’un punt de vista professional he treballat amb nens i nenes maltractats, crec que caldria reduir els maltractes per a que més nens i nenes poguessin gaudir de la infantesa digna que els correspon per dret.

També m’agradaria aconseguir traspassar una mena de llegat professional de tots aquests anys de feina a nous i vells professionals per a que el tinguin i l’utilitzin si ho creuen convenient.

La feina que faig m’agrada, estic treballant en una institució que actualment és un Centre d’Acollida, sovint em sento com els que treballen en les zones d’urgència dels hospitals amb l’activitat que això comporta. És una feina canviant que t’obliga a adaptar-te i no estar estàtic davant les problemàtiques. Cada dia és diferent i no saps que et trobaràs a l’entrar, és un repte constant.

Per altra banda, treballar en un centre d’acollida et porta a veure el profund patiment de nens i nenes en situacions molt fortes i recents de xoc i estrès. Et fa adonar de la duresa de la nostra societat que aboca a les famílies a situacions de misèria, no només econòmica, mentre molts més de quatre s’omplen les butxaques i la vida a costa d’una societat embadocada amb engrunes de pa i circ mediàtic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada