dilluns, 27 d’abril de 2015

Qui és qui?: Cati Hernández, educadora social


La secció Qui és qui? vol ser una excusa per donar a conèixer Educador@s de Girona, és a dir la comunitat educativa que exerceix en terres gironines.

Estem convençuts que al llarg del temps i si ho fem prou bé, tindrem un ampli ventall d’entrevistes que presentades en forma de narració en primera persona, com la que us oferim avui, ens donaran una visió panoràmica del ventall professional de casa nostra.

El món seria millor si adults i petits no deixéssim mai de jugar

Em dic Cati Hernández, nascuda a Girona fa 26 anys, però crescuda a Salt fins a aquest any, que he passat a ser veïna de Girona.

Vaig estudiar la Diplomatura d’Educació Social a la Universitat de Girona i tot seguit vaig continuar estudiant la ja difunta Llicenciatura en Psicopedagogia. Encara a dia d’avui em pregunten què és això de la psicopedagogia, i encara avui dia no sé ben bé com explicar-ho...

La meva primera experiència laboral va ser treballar de monitora en un casal d’estiu, ja apuntava maneres. El món del lleure sempre m’havia cridat l’atenció, cosa estranya, doncs jo no havia anat a casals ni caus ni agrupacions de cap mena. Haver treballat de monitora de lleure va ser uns dels motius pels quals vaig decidir estudiar Educació Social amb l’objectiu de treballar amb infants en un futur.

Durant uns anys, però, em vaig desviar d’aquest objectiu perquè se’m va presentar la oportunitat de treballar com a orientadora laboral a l’administració pública. 2000 persones per 150 places arreu de Catalunya, era una bogeria, però qui sembra recull. Vaig aconseguir plaça i vaig treballar d’orientadora laboral a l’Oficina de Treball de Girona durant tres anys. Sens dubte, una gran experiència que em va permetre aprendre molt tant a nivell professional com personal.

Fins que un dia el SOC va decidir prescindir d’una part de la plantilla d’orientadors/es i vaig emprendre un canvi radical treballant com animadora turística a Menorca. Vaig canviar la taula i l’ordinador per un nas de pallasso i un escenari. Allà vaig conèixer grans persones atrapades en una feina molt llunyana a les seves aspiracions i vaig adonar-me que jo també m’havia allunyat del meu objectiu. Vaig abandonar un mes desprès, aprenent que una retirada a temps és una victòria, i vaig tornar cap a casa.

Intentant recuperar aquell objectiu de treballar amb infants, vaig començar com a voluntària en diversos projectes educatius i, al poc temps, vaig aconseguir entrar a treballar a la Ludoteca de Salt, on ja fa un any que hi sóc!

És lleig comparar feines, doncs totes tenen els seus punts forts i febles, però treballar a la Ludoteca és la feina que més m’ha agradat durant la meva experiència laboral. Juguem i eduquem, aquest és el nostre dia a dia. No hi ha millor manera de transmetre valors que a través del joc i la diversió i això és el que fem a la Ludoteca un equip d’educadores molt motivades i convençudes que el món seria millor si adults i petits no deixéssim mai de jugar.

Aquesta feina, però, necessita d’un complement, ja que treballo a jornada parcial, i el complement perfecte l’he trobat a la Fundació per la Creativació i el seu projecte de foment de creativitat a les escoles, on actualment treballo a mitja jornada. És un projecte molt maco que pretén que els infants desenvolupin la seva creativitat tot seguint les aventures d’en Tivo. Aquest projecte m’està permetent aprendre molt entorn a la creativitat, els seus usos i la seva importància i, es podria dir, que he descobert tot un món amb això de la creativitat!

I fins aquí la meva trajectòria professional, plena d’anades i tornades, passos endavant i passos enrere. A casa em diuen que sóc una mica cul inquiet, però el que em passa és que necessito estar aprenent constantment per no avorrir-me a la vida. El que em mou és poder aprendre i créixer com a persona, és per això que m’encanta viatjar, conèixer noves costums i persones, sobretot persones. Tinc la sort d’haver-me creuat amb gent que m’ha ensenyat molt, fins i tot sense que ho sabessin. Tothom té coses a ensenyar encara que ho ignori.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada