divendres, 31 d’octubre de 2014

Qui és qui?: Carles Roig, educador social

La secció Qui és qui? vol ser una excusa per donar a conèixer Educador@s de Girona, és a dir la comunitat educativa que exerceix en terres gironines.

Estem convençuts que al llarg del temps i si ho fem prou bé, tindrem un ampli ventall d’entrevistes que presentades en forma de narració en primera persona, com la que us oferim avui, ens donaran una visió panoràmica del ventall professional de casa nostra.

El meu únic pla de futur és ser feliç i fer-ho a qui m'envolta



El meu nom és Carles Roig Martínez, vaig néixer fa 33 anys, el 28 de novembre de 1981, a Cartagena (Múrcia). Als 7 anys, però, ja vivia a Palafrugell, on hi vaig viure forces anys, fins a que no vaig voltar una mica per l'Empordà, fins a acabar instal·lant-me a Monells amb la meva gossa Gipsy. Actualment tinc parella estable i n'estic molt content i orgullós.

Tinc diverses aficions, tot i que la que més m'agrada és la música, i en especial la que es va fer a Jamaica als anys 60 i 70. Sóc cantant i selector d'aquest tipus de música des de fa forces anys.

La meva formació formal va des de que vaig acabar COU, fins al Grau en Educació Social, passant pel CFGS d'Integració Social. Apart, he realitzat/participat diverses formacions relacionades amb la meva professió: llenguatge de signes, cursos d'empatia, cursos d'intel·ligència emocional, curs de vincle educatiu,... Apart, he realitzat durant gairebé deu anys estudis no reglats de cant.

Fa més de deu anys que treballo com educador social. No pensava mai que ho seria, ja que vaig començar magisteri d'educació infantil, però ho vaig deixar a principis del segon curs, amb mig primer curs sense tenir aprovat, per anar a treballar a una fàbrica. Quan ja portava tres anys vaig decidir anar a estudiar integració social, després d'haver estat un semestre fent Psicologia a la UOC. Als sis mesos de començar el CFGS ja estava treballant en una llar residència de persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest servei hi vaig estar tres anys, vaig passar per diversos torns i vaig canviar d'àmbit. Vaig estar, gairebé quatre cursos escolars en un servei de lleure per a joves de 12 a 18 anys. Durant aquests 4 anys, també vaig estar en CRAE's i CA i fent treball de carrer. Finalment, vaig acabar allà on volia, en un CRAE, des de fa gairebé tres anys.

El meu únic pla de futur és ser feliç i fer-ho a qui m'envolta. La resta ja anirà arribant perquè no depèn de mi.

Voldria aconseguir moltes coses, però he aprés que cal actuar de forma local ja que de forma global és força complicat. De totes formes, segueixo pensant, i espero que així sigui: que la nostra professió desaparegui. Aquest fet suposaria que ja hem fet feina, i molt ben feta, i s'haurà aconseguit el que tothom vol: Un món millor per a totes i tots.

La gent que em coneix sap que sóc molt exigent, i crític, amb mi mateix i amb els altres. I crec que saben molt bé que cerco professionalitat, coherència, eficiència, eficàcia, implicació, innovació, ser el màxim de just, objectivitat,.... tot el que surt d'això no em sol fer el pes, i el que hi entra dins d'aquest sac m'encanta i ho valoro.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada