dissabte, 27 de juliol de 2013

La revista "Educació Social" publica un monogràfic sobre l'educació en el lleure

L’educació en el lleure: cruïlla de camins

En aquest monogràfic es fa un repàs de la realitat actual del món del lleure des de l’anàlisi dels diferents discursos que han estat presents en el seu llarg recorregut.

S’analitzen també les relacions que s’estableixen entre l’activitat de l’educació en el lleure i el procés de recuperació de la dimensió comunitària des d’una mirada àmplia de les diferents conceptualitzacions que han acompanyat la pràctica de l’educació en el lleure, per acabar proposant elements per a l’anàlisi de la pràctica en ella mateixa. En aquest recorregut pels diferents discursos, s’identifiquen les diferents tradicions de l’esplai i de l’escoltisme, tant per la seva aportació educativa, com per l’arrelament al territori i la seva articulació i dimensió internacional. Un dels temes de debat central en aquesta temàtica és la relació que s’estableix entre voluntaris i professionals, així com el debat entre polítiques publiques, iniciativa privada i tercer sector.

Amb voluntat d’il·lustrar la riquesa d’un sector proactiu en la seva definició, entenent que part del discurs teòric es pot comprendre millor des de l’anàlisi de la pràctica, el monogràfic incorpora experiències prou diferents entre elles que ajuden a presentar noves propostes d’acció.

El lleure com a dinamitzador i/o activador de comunitat/s, Txus Morata i Francesc Garreta

L’augment del diàleg amb les ONG i els interlocutors socials i la millora de la coordinació entre les tres administracions és vital per a una positiva adequació entre normativa i intervenció real a l’hora d’atendre unes necessitats que augmenten amb l’actual panorama de crisi econòmica. No obstant això, s’ha de seguir progressant tant en l’avaluació mitjançant indicadors conjunts de la repercussió d’aquestes iniciatives com en l’augment de la participació ciutadana en elles.

Els discursos de l’educació en el lleure, Jaume Trilla

L’article intenta esbrinar i presentar els diferents tipus de discursos que han estat significatius en l’educació en lleure. Després d’un apartat introductori, els discursos es distribueixen en cinc apartats. En primer lloc, els de caire metodològic;, aquells que són més específicament pedagògics. El segon tipus de discurs el formen els que aporten elements per a fonamentar o, en el seu cas, contextualitzar el sector: sociològics, psicològics, historiogràfics... Vénen després els discursos ideològics per donar resposta a la pregunta sobre el tipus de persona que es vol formar i per a quina societat. Per últim, es parla de discursos de caire fonamentalment conceptualitzador i que tenen per objecte aportar legitimitat acadèmica al sector.

La intervenció en el lleure d’infants i joves: panoràmica de la diversitat, Carles Armengol

Els anys de bonança econòmica i de creixement assolits entre el 1990 i el moment actual van propiciar la irrupció d’un tercer sector. El món econòmic, comercial i lucratiu va anar fixant-se en el lleure infantil i juvenil no només com a espai on oferir béns i serveis de caràcter individual -com és tradició de les indústries de l’oci-, sinó colonitzant també un espai –el de les activitats de lleure grupals i fins i tot amb contingut formatiu- que semblaven àmbits impropis d’intervenció del mercat. La indústria turística també va veure en el lleure infantil i juvenil un espai on desplegar la seva oferta, adaptant-la o creant noves modalitats d’activitat.

L’educació en el lleure a l’inici del segle XXI, Rafael Ruiz de Gauna

Els moviments d’educació en el lleure que seran objecte d’aquest article es podrien caracteritzar com a iniciatives amb una clara intencionalitat educativa, orientades al conjunt de la persona (integrals), amb plantejaments generalistes, amb uns educadors normalment joves que animarien les activitats, amb una dimensió relacional, intergrupal i intragrupal, i amb la promoció i la vivència d’uns valors que l’entitat vol promoure i representar. Aquest tipus d’intervenció educativa ha rebut altres denominacions com ara educació en el lleure de base comunitària, associacionisme educatiu, o simplement educació no formal.

L’escoltisme i el caràcter intuïtiu de la seva acció educativa, Eduard Vallory

La majoria de les vegades, l’escoltisme s’explica millor per com li brillen els ulls a algú quan tracta de descriure les seves qualitats que per les paraules que usa. Això es deu al fet que l’escoltisme està molt més relacionat amb les experiències vitals que amb les explicacions, així com a la seva naturalesa profundament intuïtiva. Per això, més enllà d’analitzar la història, marc ideològic i estructura organitzativa i funcionament de l’escoltisme, en aquest escrit s’analitza com funciona realment l’escoltisme, i com podem extreure de la seva acció educativa intuïtiva certa informació sobre l’impacte d’aquesta acció.

El paper de la formació. Balanços i reptes, Tomeu Barceló

L’educació en el temps lliure constitueix, ara per ara, una realitat consolidada en la nostra societat. La relació educativa que s’estableix entre els nens i nenes i les persones que eduquen en aquest àmbit té lloc en una multitud de contextos definits, en permanent renovació, que abasten des d’espais intensius i puntuals com colònies d’estiu, campaments, rutes i altres activitats; fins a realitats més permanents com a centres de temps lliure, casals de joves, activitats extraescolars i moltes altres varietats.

Voluntariat, educació i ciutadania, Luis Aranguren

Quan allò que està en joc és un nou model de civilització, la nostra aposta se centra a aprofundir i oferir vies de creació d’una nova ciutadania en el si d’una societat que va mutant a gran velocitat. Per a aquest repte d’enorme transcendència, trobem tres pilars que no podem oblidar: voluntariat, educació i ciutadania van de la mà. Els tres construeixen comunitat i relacions d’igualtat, els tres es troben en la justícia que privilegia la dignitat de la persona i la defensa dels drets humans. Els tres arrenquen d’allò concret per fer-nos universals i cosmopolites

Associació Sarau: Oci inclusiu, felicitat i autodetergestionomia, Associació Saräu

L’associació d’oci inclusiu Sarau es constitueix a Barcelona el maig de 2009 per col·laborar en la promoció de la inclusió participativa i estimular transformacions socials que promoguin el valor de les diferències. La iniciativa sorgeix de persones diverses vinculades professionalment en l’àmbit de la salut mental i la discapacitat que acumulaven inquietuds i qüestionaments pel que fa a les dinàmiques que es desenvolupaven en el marc de les institucions.

L’illa de la Torrassa, Associació educativa Itaca

L’Associació Educativa Itaca és una entitat sense ànim de lucre del barri de Collblanc-Torrassa de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. Va començar la seva tasca educativa el 1977 a través de l’educació en el lleure com esplai vinculat a la parròquia; no va ser fins a l’any 1985 quan es va constituir com Associació Educativa. Amb el temps la seva actuació́ ha anat creixent, consolidant i ampliant, tot treballant des de l’acció social per tal de millorar el treball amb infants, joves i famílies del barri.

L’experiència de l’Asociación de Desarrollo Comunitario Gazteleku de Bilbao, José Luis Fernández

La finalitat d’aquest article és donar a conèixer l’experiència de l’Associació de Desenvolupament Comunitari Gazteleku en l’àmbit de l’educació en el temps lliure. Per a això, podríem servir-nos dels múltiples textos a la nostra disposició, textos que acostumen a recollir definicions, a exposar els nostres objectius i metodologia de treball, així com a oferir una visió més o menys detallada, de les diferents iniciatives i projectes que Gazteleku ha posat en marxa en el bilbaí barri de Rekalde, de Bilbao, al llarg d’una trajectòria de més de trenta anys.

L’oci terapèutic i educatiu en els centres penitenciaris Aprenentatge i Servei al Centre Penitenciari de Lledoners, Txus Morata i Jan Garrido

L’Aprenentatge i Servei (APS) és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte. L’Aprenentatge i Servei al Centre Penitenciari de Lledoners neix de la voluntat d’estudiants i docents de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL) i del Grup 33, una Plataforma Ciutadana de Sensibilització i Mobilització, formada per més de 7.000 persones de tots els sectors de la societat civil, que treballa per aconseguir la reinserció real de les persones privades de llibertat. El projecte pretén fer front a l’actual model de presons de Catalunya i promoure canvis cap a un model rehabilitador.

La Fundació Pere Tarrés, una proposta per al Lleure familiar, Pere Vives

La societat cada cop separa més els pares dels fills; més enllà dels problemes d’estructuració familiar i dels nous models de famílies, la realitat de treball del dia a dia, les jornades llargues de feina, el fet d’haver de fer dues feines alhora, però també el concepte que en tenim dels valors i l’ètica que som capaços d’adquirir i creure, impossibiliten sovint la convivència entre pares i fills. La Fundació Pere Tarrés fa uns anys que desenvolupa accions i propostes en aquest sentit, que s’adaptin a les noves realitats, i ofereix els seus recursos i capital humà, per a fer possible unes vacances familiars en aquests temps tan complexos que ens toca viure.

Espacio Mestizo. Llenguatges artístics des de la comunitat amb menors en risc, als barris de Lleó, Héctor Alonso

Treballar vincles i educar des de l’acompanyament de processos vitals és clau, en el treball amb persones amb vincles negatius o amb falta de vincles i referents positius, en la seva vida. Poder aparèixer l’educador com una relació significativa i vinculant, amb el problema afegit i clàssic del compromís personal i la transferència i, fins i tot, ingerència en la vida privada. L’aposta educativa des de la Fundación en aquest sentit és molt clara, cal crear, mantenir i desenvolupar el vincle educatiu amb els nostres adolescents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada