diumenge, 27 de gener de 2013

Aproximació a una interpretació del codi deontològic de l'educadora i l'educador social

Emmarcament epistemològic 

La deontologia és una branca de l’ètica que té per objecte estudiar els fonaments del deure i les normes morals. 

L’ètica normativa és la que posa l'accent en descriure el que les persones haurien de considerar bo o dolent (no allò que fan a la pràctica, que aleshores seria l’ètica descriptiva). En aquest sentit l’ètica normatica es fonamenta en la suma de l’axiologia (que tracta de la naturalesa dels valors) i la deontologia (teoria del deure) 

Quan el conjunt de deures i obligacions morals s’ordenen en un conjunt de normes, aleshores tenim el que s’anomena un codi deontològic. 

Ara bé, quan parlem de l’ètica professional ens estem referint al bé que una determinada professió pot aportar a la societat i de la mateixa manera que l’ètica no queda subjecta al deure, l’ètica professional tampoc, ja que en aquest cas forma part de la consciència professional individual i per tant no és exigible. 

En canvi, la deontologia professional defineix les obligacions concretes de la pràctica professional que es recullen en el codi deontològic de la professió. 

Els col·legis professionals són corporacions de dret públic, dotades de personalitat jurídica pròpia, integrades per totes les persones que exerceixen la professió de què es tracti. 

La seva funció és triple: 
  • vetllar perquè l'actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l'exercici professional de què es tracti, 
  • garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió i, 
  • ordenar, representar i defensar la professió i els interessos professionals de les persones col·legiades. 
Per tant, una de les funcions dels col·legis professionals és dotar la professió d’un codi deontològic que la reguli. 

Els codis deontològics compleixen una triple funció: 
  1. Fixen un seguit de criteris de caràcter científic-funcional per a l’exerfcici de la professió 
  2. Refonen orientacions ètiques per a l’exercici de la professió i es concreten en normes deontològiques professionals 
  3. Poden imposar sancions pel seu incompliment 
El fet de poder sancionar dóna una certa rellevància jurídica estatal als codis deontològics. 

Per tant podem dir que hi ha una certa coincidència amb un codi legal. 

Busquem el paral·lelisme entre el codi legal i el codi deontològic: 
  • El codi legal (les lleis) és fruit del poder legislatiu que democràticament es fonamenta en el poder del poble 
  • El codi deontològic és fruit del col·legi professional que democràticament es fonamenta en els col·legiats 
Tot i això, el codi deontològic pot ser fruit del poder legislatiu encara que ha de ser referendat pel col·lectiu de professionals, com ha estat amb el codi deontològic europeu dels periodistes. 

En conclusió podem dir que un codi deontològic professional és l’autoregulació normativa del propi col·lectiu professional, ja que: 
  • defineix camps d’actuació 
  • alerta de conductes allunyades del bé comú 
  • convida al professional a que les seves accions fomentin valors que promoguin una vida més humana 
En definitiva, hem d’entendre que els codis deontològics són l’aplicació pràctica de la deontologia a una professió concreta. 


Contextualització històrica 

L’any 1987 va tenir lloc a Pamplona el I Congrés dels educadors especialitzats. 

L’any 1989 es va crear la federació estatal d’associacions d’escoles i associacions d’educadors especialitzats. 

Amb aquestes fites, els antecessors de l’educació social preparaven el terreny perquè es creés la diplomatura universitària d’Educació Social, que va ser l’any 1991 amb el reial decret 1420/1991 de 30 d’agost. 

L’any 1995 es va realitzar el I Congrés d’educadores i educadors social a Múrcia on es va constatar la necessitat de la reflexió ètica de la professió. 

L’any 1996 professors de la Universitat de Deusto i educadors socials van presentar a Bilbao el primer esbòs de codi deontològic de l’educadora i l’educador social. Aquest mateix any es crea el CEESC, el primer col·legi professional d’educadores i educadors socials de tot l’estat. 

L’any 2000 es crea l’Associació Estatal d’Educació Social (ASEDES) compartint seu amb el CEESC, amb la intenció de tenir un marc organitzatiu i jurídic que pugui aplegar conjuntament: 
  • col·legis professionals existents 
  • nous col·legis 
  • associacions professionals 
  • associacions d’estudiants 
  • associacions de diplomats 
  • associacions de col·lectius d’un àmbit concret 
ASEDES serà l’encarregada de confeccionar i aprovar en un futur el codi deontològic de l’educadora i l’educador social. 

L’any 2001 la declaració de Barcelona feta en el marc del III Congrés estatal de l’educadora i l’educador social, adquireix el compromís per part d’ASEDES daprovar el codi deontològic de la professió. 

L’any 2002 ASEDES va crear la Comissió del codi deontològic que va iniciar un procés col·laboratiu entre tots els professionals. 

L’any 2004 es va aprovar el 1r Codi deontològic de l’educadora i l’educador social a l’assemblea d’ASEDES a Toledo. 

L’any 2007 en el marc del 5è Congrés de l’educadora i l’educador social celebrat a Toledo es va presentar els Documents professionalitzadors on s’inclou una versió revisada i actualitzada del nostre codi deontològic, ja que una característica molt important d’aquest codi que ens ha de servir com a guia d’actuació és que ha de ser flexible en el temps i ha de poder rebre les aportacions de les diferents comissions deontològiques que es formin. 


Estructura del codi deontològic de l’educador i l’educadora social 

El codi deontològic de l’educadora i l’educador social està dividit en tres parts: 
  • Capítol I – Aspectes generals 
  • Capítol II – Principis deontològics generals 
  • Capítol III – Normes deontològiques generals 
Pel que fa als Aspectes generals que conformen el primer capítol hem de destacar que s’hi especifica que aquest codi és un conjunt de principis i normes que: 
  • orienten l’acció i la conducta professional 
  • ajuden l’educador i l’educadora social en l’exercici de la seva professió 
  • milloren la qualitat de treball que s’ofereix a la comunitat i als individus 
També s’indiquen les bases legals sobre les quals es fonamenta: 
  • Constitució espanyola 
  • Declaració universal dels drets humans (1948) 
  • Convenció europea per a la salvaguarda dels drets de les persones (1950) 
  • Carta social europea (1965) 
  • Convenció sobre els drets fonamentals de la Unió Europea (2000) 
Confirma el fet que l’educació social és un dret de totes les persones i parteix d’un conjunt de coneixements i competències que l’acció socioeducativa implementa per produir efectes educatius de canvi, desenvolupament i promoció de persones, grups i comunitats. 

I donat que l’educadora i l’educador social mantenen una relació de poder vers el col·lectiu amb el que treballen, aquest codi deontològic limita aquest poder i l’orienta, a la vegada que garanteix una relació de confiança entre uns i altres. 

Aquest codi reforça l’autonomia professional de l’educadora i l’educador social al davant de les exigències de: 
  • Diferents polítiques socials 
  • Mandats 
  • Pressions socials 
  • Pressions institucionals 
Els col·legis professionals, basant-se en els principis deontològics generals, vetllen per aquesta autonomia. 

I, finalment, el codi representa l’assumpció de la responsabilitat professional amb tot el que comporta d’actuació ètica i competencial. 

Els principis deontològics generals en que es basa aquest codi deontològic (i que conformen el capítol segon del mateix) són: 
  1. Principi de respecte als drets humans 
  2. Principi de respecte als subjectes de l’acció socioeducativa 
  3. Principi de justícia social 
  4. Principi de la professionalitat 
  5. Principi de l’acció socioeducativa 
  6. Principi de l’autonomia professional 
  7. Principi de la coherència institucional 
  8. Principi de la informació responsable i de la confidencialitat 
  9. Principi de la solidaritat professional 
  10. Principi de la participació comunitària 
  11. Principi de complementarietat de funcions i coordinació 
Finalment, les normes deontològiques generals recollides en el capítol tercer, que estan agrupades en cinc seccions: 
  1. L’educadora i l’educador social en relació amb els subjectes de l’acció socioeducativa 
  2. L’educadora i l’educador social en relació amb la seva professió 
  3. L’educadora i l’educador social en relació amb l’equip 
  4. L’educadora i l’educador social en relació amb la institució on treballa 
  5. L’educadora i l’educador social en relació amb la societat en general 
El codi deontològic acaba amb dues disposicions addicionals que obliguen a l’educadora i l’educador social a conèixer i complir les normes estatutàries, acords o resolucions en el nostre cas a Catalunya del CEESC, així com del Consell general de col·legis oficials d’educadores i educadors socials, per una banda i per l’altra, diu que aquest codi deontològic és d’aplicació a tot l’estat i ha de ser conegut i assumit per totes les educadores i educadors socials.

Rubèn Fornós Casares, president de la delegació gironina del CEESC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada