dimarts, 20 de novembre de 2012

Em sento ridícul



Al davant d’aquesta imatge de quatre infants morts per un bombardeig a Gaza, no trobo paraules per referir-me al dret a la vida, el primer dret fonamental dels drets dels infants, sense sentir-me ridícul.

Avui, és el Dia universal dels infants.

Fa 53 anys que la ONU va proclamar el drets dels infants i ja en fa 23, que es va signar la Convenció sobre els drets dels infants.

Aquesta diada es va establir per a la reflexió i celebració d’activitats per promoure el benestar dels nens i les nenes.

Quin contrast entre la imatge que encapçala aquest escrit i les bones intencions de l’Assemblea de les Nacions Unides l’any 1954 quan van suggerir al món de celebrar el dia universal dels infants.

Posteriorment, l’any 1958 els drets dels infants es van proclamar per protegir específicament un col·lectiu vulnerable dins la nostra societat, molt vulnerable.

I finalment, l’any 1989, aquells principis que van inspirar els drets dels infants prenien rang de llei internacional d’obligat compliment.

Per això, al davant d’aquesta imatge, en ple segle XXI, podem pensar: quina hipocresia no?

Però, no cal que hi hagi un conflicte armat per trobar imatges esfereïdores, n’hi ha de tota mena on els infants són les víctimes de maltractaments, d’abusos, d’explotació... o de la pobresa, internet en va ple.

I no cal marxar gaire lluny de casa nostra.

Avui, el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries ha dit que vol que Catalunya sigui un país líder en el reconeixement dels drets dels infants i s’ha basat en el Pacte per a la infància que pràcticament ja està enllestit.

El document de bases d’aquest pacte es fonamenta en la Declaració dels drets dels infants (1959), la Convenció sobre els drets de l’infant (1989), l’Estatut d’autonomia (2006), la Llei dels drets i de les oportunitats en la infància i l’adolescència (2010), la Llei d’Educació (2009) i el Pacte nacional per la immigració (2008).

Quins contrastos, per un cantó treballem per protegir els drets dels infants i per l’altre els retallem.

Retallades en educació, sanitat i serveis socials, quin cinisme!

I tot i que segons l’informe d’UNICEF, Catalunya té un 23´8% pel que fa a la pobresa infantil, per sota del conjunt de l’estat que és del 26’2%, en dos anys ha pujat 5 punts mentre que el conjunt de l’estat només ho ha fet en 2 punts.

Aquesta escalada del llindar de la pobresa infantil s’agreuja amb el fet que el 29% dels infants no acaben els seus estudis obligatoris, el doble del promig europeu.

Està en la nostra mà fer-nos sentir, des de la nostra situació i amb la nostra veu, perquè donem el toc d’atenció quan sospitem que els nens i les nenes del nostre entorn se’ls hi trepitgen els seus drets.

Però això, només podrem fer-ho si estem a l’aguait i en som conscients.

Per això, no estaria de més que els que faci temps que no ho han fet hi tornin a fer una ullada a la




Rubèn Fornós Casares, president del CEESC a Girona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada