dilluns, 8 d’octubre de 2012

S’innova en el tercer sector?




El passat dimecres 26 de setembre de 2012, l’Institutd’Innovació social d’ESADE presentava el llibre de l’estudi elaborat per Elena Rodríguez, Ignasi Carreras i Maria Sureda, amb el títol “Innovarpara el cambio social. De la idea a la acción”. Una presentació que incidia en un dels reptes del tercer sector i que va remoure les xarxes socials com Twitter fins arribar a ser Trending Topic a Catalunya.

La innovació és una paraula que està de moda i agrada, a vegades fins i tot com a signe de distinció. En un context de creixement quasi exponencial del nombre d’invencions i descobriments científics i tecnològics, qualsevol paraula que porti a entendre que alguna cosa és “nova” i trenca amb el passat, ens agrada. No ens ha d’estranyar, doncs, la quantitat aclaparadora de gurús, experts i persones reconegudes que parlen o escriuen llibres d’innovació i creativitat. Però què és realment ser innovador i en què es diferencia de la creativitat?

Parafrasejant la famosa cita de Thomas Edison, “la innovació és un 1% d’inspiració i un 99% de transpiració”. La innovació, per tant, no es basa només en tenir idees, sinó també en seleccionar-les, definir-les, provar-les, modelar-les, tornar-les a redefinir, tornar-les a provar i, finalment, aplicar-les. El què es traduiria, en llenguatge culinari com, un pessic de creativitat i deu tassons de feina i aplicació.

Anem a l’àmbit de les entitats del tercer sector.

Segons l’enquesta feta a l’estudi d’ESADE, només un 8% dels enquestats ha respost que les ONGs en general són innovadores mentre que un 40% les qualifica com conservadores. Aprofitant la cita de Thomas Edison i adaptant-ho al context del tercer sector: “la innovació a les entitats és un 99% deliberació i un 1% acció”. Però, per què ens passa això?

Segons l’estudi, hi ha quatre factors majoritaris que permeten que això succeeixi. Tots aquests factors i alguns altres, són condicionants i a la vegada requisits per la innovació. Si creiem que complint només amb alguns d’ells ja podem innovar, ens estarem equivocant.
  • La manca de capacitat tècnica, coneixements i metodologies dels professionals per tirar endavant idees de la forma que ells voldrien. 
  • La manca de lideratge de l’equip directiu i patronat. 
  • La manca d’una cultura organitzativa a favor de la innovació que provoca que aquesta sigui vista com quelcom extern a la finalitat de l’entitat o que la responsabilitat recaigui de manera unipersonal, sense ser conscients dels beneficis que pot comportar. 
  • La manca de compromís de l’equip.
Un bon exemple d’innovació en el sector pot ser la Fundación Hazloposible.org. Nascuda de la Fundación Chandra i que actualment desenvolupa, entre altres projectes, un dels portals referents a nivell espanyol en el sector no lucratiu: hacesfalta.org. En la presentació van explicar el procés de transformació de l’entitat cap a un model més innovador. Partien d’una primera etapa “d’innovació improvisada” amb un equip motivat (però poc capacitat), poc finançament i amb algunes idees (però poc estructurades) a una segona etapa “d’innovació organitzada” on:
  1. Es va definir un departament (una persona) perquè motivés a la resta de persones a que innovés i fes el seguiment dels passos que es feien, 
  2. Es pren la decisió de que cada treballador destini el 10% del temps a innovació, 
  3. S’imparteixen cursos i formació als treballadors sobre tècniques per fomentar la creativitat, 
  4. Es defineixen quins són els eixos d’innovació per l’entitat (línies estratègiques), 
  5. Es defineix un espai (un mural de paper amb una fitxa on els treballadors poden apuntar la seva idea i característiques per poder fer un millor filtre). Es defineix un mínim producte viable, des d’on començar i que després es va ampliant i els companys l’enriqueixen, 
  6. S’estableix que és obligatori compartir els coneixements rebuts: si un treballador va a una conferència cal que faci un report resum, 
  7. Es dissenyen uns indicadors per mesurar l’evolució de com va la innovació (idees sorgides, realitzades, etc).
Com a conclusió, avui en dia la innovació al tercer sector és una d’aquelles coses de les que tothom en parla (s’escriuen llibres, es fan conferències, etc) però poques entitats l’han posat en pràctica. Les que ho han fet, han hagut de complir determinats requisits que impliquen sovint un canvi de mentalitat i de forma de fer les coses de totes les persones que formen una entitat. Tanmateix, existeixen entitats que ho han aconseguit i que, partint del seu exemple, podem emmirallar-nos i aprendre’n. El tercer sector serà innovador o no serà.

Daniel Ferrer
És tècnic de projectes de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada