dijous, 13 de setembre de 2012

Qui és qui?: Sandra Vilaró, educadora social

La secció Qui és qui? vol ser una excusa per donar conèixer Educador@s de Girona, és a dir la comunitat educativa que exerceix en terres gironines.

Estem convençuts que al llarg del temps i si ho fem prou bé, tindrem un ampli ventall d’entrevistes que presentades en forma de narració en primera persona, com la que us oferim avui, ens donaran una visió panoràmica del ventall professional de casa nostra.


Necessitem que ens vegin com a eines realment efectives i serioses per a la millora global de la societat
Em dic Sandra Vilaró i tinc 37 anys.

Sóc natural de Vilablareix, em vaig casar l’abril del 2011 però ni tinc fills ni n’esperem.

Em considero una persona senzilla, afable, alegre, emprenedora, organitzada i empàtica.

Imagino que, com tothom, també tinc els meus dies dolents, però aquests intento “deixar-los” a casa i reflexionar-los al vespre. ;P

M’agrada gaudir de la vida, de la tranquil·litat, m’agrada visitar llocs nous, conèixer nous racons amb la meva bicicleta, fer pícnics, aprendre i no parar de créixer tan personalment com professionalment, m’agrada ajudar a la gent (sempre que estigui dins de les meves possibilitats), m’agrada estimar i ser estimada.

De petita em deien que jo no podria arribar gaire lluny perquè era una persona molt feliç i sempre reia.

Hores d’ara crec que ja saben que els hi he trencat els esquemes... :D

Al maig de 2011 el meu marit va tenir l’oportunitat de treballar per a una important empresa tecnològica dels EEUU i ens hi vàrem traslladar a viure.

Encara ara, i com a mínim el proper any, tenim la intenció de seguir-hi vivint.

El meu currículum és molt extens perquè he estudiat/après molt i també he treballat molt durant la meva vida.

Per fer-vos-en 5 cèntims, us diré que sóc titulada en auxiliar d’infermeria, administrativa i educadora social.

Actualment, i donades les circumstàncies, m’estic introduint al món del disseny web i ja compto amb algunes certificacions, també.

Vaig començar a treballar amb 16 anys, venent pa, una temporada d’estiu, a la costa.

A partir d’aquí la meva activitat laboral va anar creixent.

Vaig treballar de cambrera, d’auxiliar de dentista, d’auxiliar d’infermeria, d’auxiliar administrativa, de secretària i, fins a l’any passat, d’educadora social.

Ja que als EEUU no tenen un perfil d’educació social, i el meu visat no em permet treballar, m’estic preparant per treballar de dissenyadora i desenvolupadora web amb la intenció d’adequar la meva diplomatura a l’e-learning i a l´ensenyament de les tecnologies.

Si us interessés el meu CV no dubteu en demanar-me’l! :)

En la matèria que més us interessa, dir-vos que sóc diplomada en Educació Social per la Universitat Nacional d´Educació a Distància des del 2010 i que, donades les circumstàncies anteriors, només he pogut treballar com a tal durant poc més de 4 mesos.

Amb tot però, he de dir que han estat experiències realment enriquidores a tots nivells.

A l´agost de 2010 vaig trobar la primera feina d’educadora en un centre educatiu de menors, a Girona.

Per ser la meva primera experiència laboral com Educadora Social, la veritat és que va ser força dura.

Hi havia molta feina per fer i les/els menors necessitaven bones referències i força limitacions, però de vegades es feia dura l’execució d’ambdues per la falta d’organització a l’empresa.

Les condicions en les que estaven les instal·lacions tampoc hi ajudaven molt, ja que en el pavelló on jo estava, no hi havia aire condicionat i a ple mes d’agost, podíem arribar a temperatures de més de 40 graus.

La llàstima és que només hi vaig treballar durant 15 dies i no vaig tenir prou temps per intentar millorar les coses dins del centre.

Em varen oferir un contracte d´un mes però vaig rescindir-lo perquè em va sorgir l’oportunitat de treballar en un projecte de més durada i, per a mi, molt més motivador: treballar creant i fent tallers educatius a tots els alumnes d´ESO de les escoles públiques de Salt.

Varen ser 4 mesos fent i presentant tallers per a l’educació en valors, per a treballar la discriminació, la sexualitat, l’orientació laboral, ...

El cas és que el projecte en el que ens embarcàvem era una subvenció de l’Estat ofert a l’Ajuntament de Salt i “l’aixeta” es va tancar als 4 mesos.

Va ser tota una llàstima no poder seguir amb el projecte.

Amb tot, varem quedar molt satisfets en veure que realment vàrem ajudar a molts/moltes alumnes a entendre i a raonar les situacions conflictives, tan a dins com a fora de l’escola.

Sempre m’he mogut en el món sanitari i en el de l’educació i la meva feina ideal seria l’aplicació dels dos móns en un mateix ofici.

Ajudar és el que m’agrada i veure que sóc d’ajuda és el que m’enriqueix.

Sempre he pensat que la societat està malalta i que necessita ajuda molt diversa.

Està clar que cada vegada hi ha menys interès, especialment en els menors, per l’aprenentatge, l’autoconeixement, l’evolució.... i un món sense la base del ser humà com a tal, és un món sense objectius, amb poc futur i molta destrucció.

M’agrada crear, obrir el camp de visió, mirar més enllà i valorar el que tenim i com podem millorar-ho.

M’agrada transmetre la visió i la sensació de poder aconseguir un món millor, encara que sigui amb una mica d’esforç.

M’agrada veure a la gent feliç, lluitadora, emprenedora,...

Estic convençuda que el ser humà és capaç del que es proposi i jo vull treure’n el més beneficiós per a tothom.

La part que no m’agrada d’aquesta feina és especialment la manca de reconeixement professional.

Necessitem que ens vegin com a eines realment efectives i serioses per a la millora global de la societat.

Fins a que no ens vegin així, no tindrem mai garantits els suficients recursos per dur a terme una feina ben feta.

De vegades és frustrant, i ara amb l’excusa de la crisi, estic convençuda que ens tocarà lluitar moltíssim per aconseguir una “parcel·la” en l’educació de qualitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada