dilluns, 17 de setembre de 2012

Qui és qui?: Nica Dalmau, pedagoga

La secció Qui és qui? vol ser una excusa per donar conèixer Educador@s de Girona, és a dir la comunitat educativa que exerceix en terres gironines.

Estem convençuts que al llarg del temps i si ho fem prou bé, tindrem un ampli ventall d’entrevistes que presentades en forma de narració en primera persona, com la que us oferim avui, ens donaran una visió panoràmica del ventall professional de casa nostra.

Viure = Aprendre


Jo sóc la Nica Dalmau i Bacardit, nascuda l’11 de juliol de 1970 a Manresa (Bages). 

Actualment, per la feina, visc a dos llocs diferents: Puigcerdà i Santiago de Xile; i quan estic de vacances, sóc a Manresa. 

No tinc fills ni visc en parella. 

M’agraden molt els esports d'aventura i altres que tenen a veure amb l’adrenalina, alhora que m’encanta el ballet clàssic que vaig practicar de petita, i de més gran vaig tornar a practicar. 

Viatjar i conèixer món, cultures, altres maneres de fer, gent, veure pel·lícules, llegir i escoltar música també són altres afeccions. 

Vaig estudiar Pedagogia a la Universitat de Barcelona, després vaig fer un Erasmus a la Universitat de Twente (Països Baixos) relacionat amb les noves tecnologies aplicades a la educació (TIC). 

Després de treballar en el camp de les TIC, vaig treure’m la titulació de monitora d'esquí alpí i recentment el de directora de lleure a l’Escola l’Empordà. 

En anglès tinc el títol de First Certificate per la Universitat de Cambridge, i malgrat he seguit estudiant-lo, no he fet cap altre examen de nivell superior al que tinc. 

Per temes laborals i també d'interès personal, he fet el curs de socorrisme francès en equip (Equipier), curs d'explotació d’estacions d’esquí, on tens una visió general del funcionament d’aquesta, curs de pistera-socorrista i relacionat amb el temps que vaig estar treballant en TICs, programes, bases de dades que s’utilitzaven per algun projecte i calia aprendre a utilitzar per a provar-lo (testejar-lo) i alhora per fer formació als mestres i professors participants. 

Després d'acabar la carrera, vaig tenir més contacte amb mestres i professors participants en els projectes, en els que s’havia de treballar-motivar (vaja, vendre la moto) per la introducció de les TIC quan molt poca gent coneixia què era Internet, el correu electrònic, els webs, cercadors, bases de dades, xats, videoconferències, entorns de treball cooperatiu i fer veure el potencial d'aquestes eines. 

No era tasca fàcil. Per sort sempre hi ha mestres i professors que són inquiets i volien saber de novetats i noves possibilitats per donar un horitzó més ampli a les opcions que oferia el procés educatiu, i mica en mica, aquests van fer de guies a la resta. 

Quan Internet i les seves possibilitats es van “popularitzar” en l’ús quotidià de la societat, ja no et miraven amb cara d'incredulitat al parlar del tema i les seves possibilitats. 

En la feina de monitora d'esquí tinc molt més contacte amb nens (des de 3 anys) fins a gent adulta, passant per totes les edats que hi ha entremig. 

Si bé la finalitat és aprendre a practicar un esport, em sembla molt bona oportunitat per posar en pràctica l’aprenentatge que vaig adquirir a l’estudiar Pedagogia, depenent de les edats, la seva situació, entorn familiar, etc. 

No sé si és voler portar la Pedagogia a tot arreu, però intento que les hores que estic en contacte amb els clients, també hi hagi una aportació educativa en diferents aspectes: afectiu, efectiu, medi ambient, de relacions entre la gent del grup, amb els companys de feina, ... . 

Tinc pendent fer les pràctiques del curs de directora de lleure esmentat, i poder conèixer millor aquest món que em va semblar molt interessant. 

Quan hagi pogut completar això valoraré com enfoco la meva vida professional intentant continuar treballant en les coses que m’agraden, gaudeixo, m’enriqueixen i em fan aprendre, esperant que siguin compatibles entre elles per temes de calendari entre hemisferi nord i hemisferi sud. 

Des d’un de vista professional m’agradaria aportar el fet aue tots tinguéssim una sensibilitat per estar predisposats a aprendre al llarg de la vida de situacions, persones, experiències, sentiments, ja que a part de créixer i anar envellint, aprendre és quelcom tant o més important que moltes altres coses que es fan des que naixem fins a que morim. 

Visquem en la societat, país que visquem, tots vivim cada dia, i el què implica viure ens aporta moltíssim sempre i quan estem disposats a aprendre, perquè no hi ha límit d’edat per aprendre si hom vol i té la predisposició. 

Viure = Aprendre 

Seria molt interessant i útil que a l’escola ens ensenyessin a aprendre a gestionar les emocions, una assignatura oblidada i que és tan o més important que les altres que s’imparteixen. 

És molt gratificant quan veus els resultats del teu treball, ja sigui en forma de superació personal, de satisfacció per assolir quelcom, o millorar-ho, o simplement la cara de felicitat de gaudir del què s’ha aconseguit amb l’esforç posat en l’aprenentatge i la pràctica per a interioritzar-lo. 

El repte de trobar la clau perquè el coneixement a transmetre arribi de la manera més comprensible per a l’alumne i buscar les eines per assolir-ho, doncs no tots som iguals i tots tenim el nostre procés d'aprenentatge. 

El que no m’agrada, però, és quan no aconsegueixo que els coneixements a transmetre no arribin a la persona que els rep. 

En aquesta situació em poso en la meva pròpia pell quan a l’escola, per exemple, a la classe de matemàtiques no entenia les equacions fins al dia que venia un professor a substituir el que tenia habitualment per malaltia, i el fet que m’ho expliquessin diferent et feia “veure la llum” i des d'aquell dia ja no et suposaven cap problema. 

La matèria era la mateixa, el que canvia és la manera com t’ho expliquen i tu ho reps, ho interioritzes i ho processes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada