dimecres, 5 de setembre de 2012

Qui és qui?: Laia Valls Martín, educadora social

La secció Qui és qui? vol ser una excusa per donar a conèixer Educador@s de Girona, és a dir la comunitat educativa que exerceix en terres gironines.

Estem convençuts que al llarg del temps i si ho fem prou bé, tindrem un ampli ventall d’entrevistes que presentades en forma de narració en primera persona, com la que us oferim avui, ens donaran una visió panoràmica del ventall professional de casa nostra.


Crec que hem d'acabar nosaltres mateixos amb aquest individualisme que ens divideix i unificar les nostres forces creant una societat lliure, més humana, més solidària, més educada i més justa.

Sóc la Laia Valls Martín, vaig néixer el 10 d’agost de 1986 a un petit poble de Castelló de la Plana que porta per nom Atzaneta del Maestrat, però quan encara era un nadó, la meva família es va instal·lar a un poble de les Terres de l'Ebre anomenat La Galera (Tarragona). 

Actualment visc a la ciutat de Figueres. 

Em considero una persona extrovertida, emprenedora, i amb il·lusions a nivell professional i personal.

En el meu temps lliure m'agrada la música, fer esports de muntanya, els animals, fer manualitats, llegir, el teatre, la dansa, dibuixar i pintar, passejar per la natura i fotografiar totes les seves curiositats, viatjar coneixent l'essència dels seus residents i del seu entorn. 

L'any 2007 vaig acabar la Diplomatura d'Educació Social a la Universitat Rovira i Virgili de la ciutat de Tarragona.

Aquell mateix any vaig començar a treballar com educadora social en un Centre d'Educació Especial per a adolescents amb dificultats conductuals a Vinaròs (Castelló de la Plana).

Després de tres anys, vaig decidir formar-me com Educadora Mediambiental a l'Escola Pere Tarrés de Barcelona. 

L’any 2009 vaig sentir la necessitat de fer un canvi laboral i vaig tirar currículums per tota la península, va ser quan em van trucar del "CRAE l'Albera" de Figueres.

Vaig treballar amb ells tres mesos, però de seguida, em vaig adonar que el desig de fer el canvi residencial l'havia complert, però no pas el canvi laboral que continuava sent massa similar.

Per tant, al mes de desembre del 2009 vaig portar el currículum a l'Ajuntament de Figueres per veure si hi havia feina com a monitora de lleure per al Parc de Nadal.

Quan es van assabentar que era educadora social em van posar en contacte amb el Pla de Barris de l'Ajuntament de Figueres, ja que havien convocat dues places d'urgència d'educadors i educadores per portar a terme un projecte de Centre Obert adreçat a adolescents del Centre Històric de la ciutat.

Durant dos anys i mig la meva companya de feina i jo vam dissenyar i engegar el projecte.

Aquest va tenir molt d'èxit, ja que era un complement necessari tant per als Instituts, com per a Serveis Socials, com per a les famílies d'aquests.

Aquest servei l'oferim de dilluns a divendres de les 17.30h. a les 20h.

La primera hora anava destinada al reforç escolar i la resta del temps el dedicàvem a fer diferents tallers creatius que decidíem setmanalment entre tot el grup d'adolescents i les educadores mitjançant les assembles.

Però degut a la crisi econòmica la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Figueres van decidir que aquest recurs educatiu no podia romandre obert.

Així doncs, que al mes de febrer del 2012 em vaig quedar a l'ATUR.

Vaig passar un parell de mesos buscant feina i pensant què fer.

Vaig fer alguna feineta de poca durada, guiatge al Parc Natural dels Aiguamolls i les Ruïnes d'Empúries als instituts.

Després em vaig decidir i durant el mes de maig vaig fer el curs de Socorrista, que m'ha donat feina tot l'estiu a la piscina de la Jonquera.

Actualment, torno a estar a l'ATUR i estic fent el curs de Directora de Lleure a Llers.     

Tot i que no tinc experiència com a voluntària, m'agradaria poder col·laborar en algun projecte social dins o fora del país.

Em resulta una mica difícil decidir-me per alguna de les organitzacions que conec, ja que penso que amb la cooperació nacional o internacional no s'hauria de fer negoci i tampoc amb els seus voluntaris i voluntàries. 

Dins del meu futur immediat em plantejo acabar el curs de Directora de Lleure (almenys la part teòrica).

I un cop finalitzat aquest, crec que m'ha arribat el moment de tornar a fer el salt i adreçar-me cap a un altre camí.

He de dir que he estat molt a gust per aquestes terres catalanes, també he de confessar que m'he enamora't de l'Empordà i estic segura que em costarà molt marxar, però he de mirar endavant i conèixer altres móns. 

Així doncs, cap a finals de setembre traslladaré la meva casa cap al meu poble, a La Galera al Montsià i allà miraré cap a on adreçar-me (amb feina o no, però el més important: amb una motxilla carregada de desitjos).  

Amb el que explicaré ara, semblaré una mica utòpica o idealista però, són els meus principis.

Primer com a persona i després com a professional, m'agradaria aconseguir un canvi de consciència (començant per un mateix i desenvolupant-se en massa).

Crec que hem d'acabar nosaltres mateixos amb aquest individualisme que ens divideix i unificar les nostres forces creant una societat lliure, més humana, més solidària, més educada i més justa.

Tenint cura de la nostra mare terra que és la que ens acull a tots.

També sent capaç de dialogar com persones racionals, arribant a acords persistents, independentment del status social al qual pertanys, siguis d'aquí, d'allà o de més enllà. 

M'agarda poder intercanviar els coneixements amb les persones que treballo, és bonic que aprenguin de tu, i tu d'elles. 

No m'agrada que el sistema capitalista i alguns polítics, posin el nas quan els interessa i el treguin quan ho creguin convenint.  

La unió fa la força! Per un món ple de somriures!

Gràcies

1 comentari:

  1. Molt bé Laia! persones com tú és el que necessita aquesta societat.

    ResponElimina