dimarts, 24 de juliol de 2012

Entitats de suport a discapacitats, sense ajudes públiques

El Síndic de Greuges denuncia que retirar el finançament per a l'ocupació pot anar contra la llei

El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, ha instat a adoptar mesures immediates per protegir la inserció laboral de les persones amb discapacitat i trastorn mental. Segons denuncia, la reducció del crèdit pressupostari suposa una modificació substancial a la Llei d'Integració Social del Minusvàlid (LISMI). L'objectiu últim d'aquesta llei, també coneguda com la "llei Trias Farga", segons explica el Ministeri de la Presidència del govern espanyol, és "que les persones amb discapacitat puguin beneficiar-se de tots els drets constitucionals, així com la resta dels ciutadans", fent referència al dret al treball, recollit a l'article 35 de la Constitució Espanyola.

El Síndic denuncia que la reducció del crèdit pressupostari atempta contra aquesta llei perquè el fet de treure les ajudes per a la ocupació d'aquest col·lectiu, així com les ajudes als centres que cuiden per la integració de discapacitats, és la principal causa de la pèrdua del lloc de treball de la persona discapacitada, ja que a l'empresari li resulta contraproduent assumir tot el sou d'aquests empleats. D'aquesta manera, essent la mesura estatal la principal barrera per a la integració a la vida laboral del col·lectiu, es pot entendre que la decisió atempta contra la LISMI.

Sílvia Bèrnia, en nom del Síndic, explica que "la resolució de l'estudi elaborat, sobre el que es denuncien els fets, busca un abast més ample que el que abraça la generalitat". D'aquesta manera el Síndic, qui cal recordar que és el defensor de les persones en l'àmbit de Catalunya, no en l'àmbit espanyol, no només ha denunciat això davant la Generalitat, sinó que també ha enviat l'estudi al president del Congrés i a tots els grups parlamentaris de la cambra que han obtingut representació a Catalunya perquè "en siguin coneixedors i puguin actuar amb conseqüència".

Rafel Ribó pretenia recordar amb aquests fets als poders polítics que han de continuar treballant per la participació i la plena i efectiva inclusió de totes persones en la societat que condueixen. Per aquesta raó, a més de demanar a la Generalitat que exercís les seves competències a nivell espanyol, no li va deixar de demanar "que omplís el buit que ha deixat l'Estat espanyol", i va recórrer a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya per recordar a Artur Mas que la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals també és responsabilitat del seu govern. Amb això, no pretenia més que motivar-lo a no deixar morir les polítiques de subvencions i ajuts adreçades a les persones amb discapacitats i trastorns mentals.

Fent front a aquest contratemps, el passat 9 de juliol la Generalitat va anunciar que aportaria 33,4 milions d'euros als CETs (Centres Especials de Treball) per fer front a la manca de finançament estatal. Concretament, l'aportació extra de la Generalitat s'ha destinat íntegrament al pagament del Salari Mínim Interprofessional (SMI) dels treballadors discapacitats dels CETs. Aquests són entitats, "ubicades estratègicament a les ciutats, que actuen en àmbit comarcal per donar resposta laboral i també social a les persones considerades mes vulnerables del territori", expliquen les entitats gironines als medis. Aquest és el cas, a Girona, de les Fundacions Ramon Noguera, Joncs, Mifas, Drissa o de la fundació privada Onyar-La Selva.

La Generalitat explica que el 28,1% dels 33,4 milions d'euros que destina la Generalitat provenen del Departament d'Empresa i Ocupació, un altre 55,5% de fons destinats a altres polítiques actives d'ocupació provinents de Madrid, i el 16,4% restant del Fons Social Europeu. Davant les xifres, Antonio Guillén, vicepresident primer del Comité Català de Persones amb Discapacitat (COCARMI), denuncia que la mesura presa per la Generalitat "no assoleix els objectius marcats per tirar endavant una veritable política d'igualtat en l'accés de les persones amb discapacitat al mercat de treball".
D'altra banda, lamenta que el model de CET que proposa la Generalitat no compti amb prou consens per part de les organitzacions, i denuncia, per exemple, que "el nou model subvencionarà un 52,73% del SIM de les persones amb més dificultats, quan l'any 2011 se'n subvencionava el 75%, i un 42,88% en la resta de casos, per sota del 50% que estableix la llei".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada